INICI Cinema

Cinema

aboutdesoufleL'activitat cinematogràfica a Amics de les Arts i Joventuts Musicals té una trajectòria de més de 40 anys, que va viure els seus moments més intensos en les décades dels 60 i dels 70 del segle XX. Actualment, la vocalia de cinema, coneguda com a Cine-Club, té com a principal activitat l'organització de projeccions comentades de pel·lícules de difícil accés pel públic terrassenc o d'especial interès.

Des de la creació a Terrassa de Joventuts Musicals (1954) i fins la fusió amb Amics de les Arts (1966), la secció de cinema va ser una de les més actives, amb una secció que va començar anomenant-se Cine-Fòrum i que oferia projeccions comentades a l'auditori de Ràdio Terrassa i que va convertir-se el 1964 en Cine-Club. Aquest, que va integrar-se aquell any a la Federación Nacional de Cine-Clubs, va desenvolupar una intensa activitat de cursos, cicles temàtics de projeccions als cinemes Rambla i Recreo i projeccions comentades al Saló d'Actes de l'entitat. Després de la fusió d'Amics de les Arts i Joventuts Musiclas, el Cine-Club va haver de passar de nou per un tortuós procés de legalització, que aconseguí el 1973.

contescanterburyLa dècada dels 70 va ser una etapa d'esplendor pel Cine-Club, que va concentrar la seva programació en l'anomenat art i assaig i va establir un acord amb el Cinema Catalunya per dur a aquesta sala part de la seva programació, mentre seguia oferint projeccions i fòrums en les sales de l'entitat. Per poder estar legalitzat, el Cine-Club havia de comptar amb els seus propis socis, que el 1974 van arribar a ser 570.

El setembre de 1975 es van posar en marxa les 17 hores de cinema de Terrassa, una proposta original del Cine-Club que programava cada tardor, a diverses sales de la ciutat que hi col·laboraven, un cap de setmana intensiu de projeccions ininterropudes des del vespre de dissabte fins a mitja tarda de diumenge. Era una marató cinematogràfica que va adquirir gran popularitat, fins l'extrem que en les darreres edicions va haver de deixar el Regina i el Socialet, per traslladar-se als cinemes Rambla i Catalunya. La darrera edició de les 17 hores es va realitzar el 1988.

En els primers 80, el Cine-Club de l'entitat va gestionar de forma estable la sala del Socialet, on oferia una programació d'art i assaig, amb una especial atenció a cineastes europeus com Passolini, Fassbinder, Godard o Herzog, entre d'altres. En aquesta etapa també va col·laborar en la producció de pel·lícules. com el curt Un matí qualsevol (1991), del director terrassenc Antoni Verdaguer.